Logo Eninter
Manteniment Productes i serveis Talent Coneix Eninter Ofertes
Contacta amb Eninter

Un tros de la meva vida


P1
Dámaso Martínez: Fundador Eninter

Dámaso Martínez: fundador d'Eninter

Vaig néixer l'any 1949, en un poble de 700 habitants de la província de Conca en una família de classe mitjana de l'època, si es pot dir així. Érem quatre germans. Després de la Guerra Civil, en la qual va participar el meu pare, un dia em va preguntar si voldria anar-me'n a Barcelona amb ell, perquè li havien dit que hi havia molta feina. I així és com vaig arribar a Barcelona amb 12 anys.

Als 14 anys vaig començar a treballar en una empresa d’ascensors. Es deia SEIFERT Y BIENZOBAS i allà va ser on vaig aprendre l’ofici de la mà d’un bon encarregat, el Sr. Aguilar. En aquella època, tot anava molt lent pel que fa al creixement professional, però quan portava 1 any i mig estava com a ajudant d’un operari muntant 2 ascensors al carrer Reina Victòria de Barcelona i ell es va posar malalt. Li vaig demanar al Sr. Aguilar que em deixés acabar-los i, com que confiava en mi, vaig tenir l’oportunitat de fer-ho. A partir d’això, m’enviava a tots els projectes complicats que es venien, per exemple, amb 16 anys em va enviar sol a Mallorca a muntar. Treballava 10 hores al dia de dilluns a diumenge per guanyar més diners. I, òbviament, vaig aprendre molt ràpid. Se'm donava bé, m'agradava i em tractaven bé.

SEIFERT Y BIENZOBAS va ser adquirida a finals dels anys 70 per la Compañía Internacional de Elevadors (Elinter) i posteriorment per Zardoya, empresa del País Basc que anys més tard va ser adquirida per Otis.

PB

En aquella època hi havia molta feina. Recordo que ens van enviar al barri de La Mina a muntar 130 ascensors, i el nostre equip de tres tècnics en vam muntar aproximadament 70. Cada setmana finalitzàvem 2 unitats. Un sou d'un oficial de primera era de 4.000 pessetes el mes (¡¡24 €!!, per als joves) i jo guanyava 30.000 o 60.000 pessetes mensuals (180 €-260 €) gràcies als preufets.

A Espanya estàvem en la dictadura de Franco i era obligatori fer el servei militar, on passaves 1 any d'instrucció que et desconnectava de la vida.

En tornar del servei militar dos esdeveniments marcaran la resta de la meva vida: em caso amb la meva dona Rosa Mari, que m’acompanya tota la vida i fundo l’empresa juntament amb tres tècnics, un enginyer i la meva dona. Era l’any 1973 i jo tenia 24 anys. Estava molt agraït a les persones que m’havien ensenyat l’ofici que m’havia permès prosperar. Com que el nom de l’empresa va desaparèixer amb la fusió, vam decidir, com a homenatge, posar-li el nom d’Eninter i canviar l’ela per l’ena perquè ens sonava millor. Estàvem en un local de 40 metres a Cornellà de Llobregat, a la perifèria de Barcelona. La nostra feina era de muntadors autònoms per a diferents clients, entre els quals destacava Boetticher y Navarro, que posteriorment va ser absorbida per la multinacional alemanya Thyssenkrupp.

L’experiència de socis va durar poc, i al cap d’1 any vaig comprar per 750.000 pessetes la participació dels altres socis i em vaig quedar amb la meva dona com a propietari de l’empresa. En aquella època no se li donava cap importància al contracte de manteniment. Tot era instal·lar nous equipaments. Vaig veure una oportunitat en el negoci del manteniment, ja que era molt segur i seria per sempre. Així que m’hi vaig llançar. Feia un horari de 6.00 del matí a 14.00 muntant ascensors, a la tarda em dedicava al manteniment i a partir de les 20.00 me n'anava a vendre a porta freda.

El 1976 vam comprar la primera empresa, Ascensores Gema, amb 50 ascensors en manteniment. Avui dia ja portem més de 60 adquisicions.

L'any 1983 ja fèiem el manteniment de 500 ascensors a Barcelona, i rebem l'única oferta de compra que hem tingut per l'empresa. Va ser de la multinacional finlandesa Kone. En la foscor de la nit a l'habitació, la meva dona i jo escrivim en un paper la decisió: Sí o No.

Ja sabeu la resposta.

Ara els meus fills i un bon grapat de persones dirigeixen l'empresa amb el meu assessorament i experiència. Per a la meva dona i per a mi, l'empresa forma part de la nostra ànima.

Fins aquí hem arribat... de moment.

Signatura Dámaso Martínez: Fundador d'Eninter

El nostre web fa servir cookies de tercers per gestionar el portal, recollir informació sobre la seva utilització, millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi de la seva navegació.