En aquest post vam comentar un dels problemes més habituals que succeeixen a les comunitats de veïns: el pagament del manteniment de l’ascensor. En ocasions, aquesta inversió (en seguretat, sobretot) es converteix en un dolor de cap més que en una ajuda davant de possibles problemes.
La situació és bastant clara: alguns veïns no estan d’acord a pagar una eina comunitària que no utilitzen. En general, solen ser els que viuen en pisos baixos. No obstant, els presidents de les comunitats es veuen forçats a plantejar-se com poden solucionar aquest inconvenient.
Segons l’article 9 de la Llei de la propietat horitzontal: “Tots els propietaris dels habitatges de la comunitat participaran en les despeses que s’ originin per la mateixa segons la seva quota de participació, que ve determinada en l’ escriptura de constitució de la comunitat i en els estatuts”. Per això és important que des d’un primer moment se’n faci una lectura. Dit això, “hi ha la possibilitat d’una distribució de despeses diferent o diferent sempre que s’acordi amb la majoria exigida per llei (unanimitat).”
L’única conclusió a la qual s’ha arribat és a la possibilitat d’oferir dues formes de pagament. D’ una banda, el manteniment de l’ ascensor es podria realitzar pel mateix habitatge. D’ altra banda, es pensa en les conegudes quotes de participació. Vegem en què consisteixen les dues possibilitats.
Càlcul del cost del manteniment de l’ ascensor per habitatge
Una simple divisió: Cost total de la quota comunitària dividit pel nombre d’ habitatges que tingui l’ edifici. Per suposat que també es podria calcular el cost del manteniment de l’ ascensor per habitatge per conèixer-lo l’ import d’ aquest. Amb aquest valor, si els veïns ho acordaran, podrien recalcular el cost per pis de la quota de manteniment sense afegir a la fórmula els pisos exclosos en el pagament.
Càlcul del cost del manteniment per participació
D’ altra banda hi ha la quota de participació, la qual significa que, depenent de la responsabilitat de cada veí, uns pagaran més que d’ altres. Per suposat, s’intenta realitzar un repartiment just per tal d’evitar que alguns usuaris paguin una cosa que no els correspon. La quota de participació es pot calcular seguint aquesta fórmula: metres quadrats útils de cada propietari / metres quadrats totals de la comunitat.
La conclusió definitiva no la té ningú. Entre altres raons, perquè cada comunitat de veïns imposa les regles que vol i pot fer les coses a la seva manera, sempre seguint la legalitat vigent. En tot cas, és entendible que alguns veïns vulguin pagar menys que d’ altres, tenint en compte que poden realitzar un altre tipus d’ usos.
Dir que en la majoria de comunitats de veïns se segueix la quota de participació, la qual és calculada pel mateix administrador. Això sí, aquesta operació ha de ser realitzada de manera correcta i concienzuda per tal d’ evitar accidents.
No hi ha dubte que el manteniment de la comunitat, i no només dels ascensors, està provocant més d’un dolor de cap. Menys mal que és possible arreglar els problemes en les conegudes reunions. Generalment de manera justa.
