La setmana passada va ser Roger Torras, el nostre director de màrqueting el que va ser convidat a Ràdio Marca per explicar la nostra campanya #EninterAyuda. Aquesta vegada, Ricard Vicente ha volgut entrevistar una de les protagonistes de la campanya, per escoltar, en primera persona, la història de superació de Maria Petit, invident des dels 17 anys, que amb l’ajuda d’Eninter ha aconseguit pujar a l’Aneto.
Ricard Vicente: La setmana passada presentàvem en societat la iniciativa d’Eninter Ascensores #EninterAyuda i ho fèiem amb el seu director de màrqueting, Roger Torras. En el seu compromís amb la societat i veient els difícils moments que estem travessant vol oferir cinc ajudes en manteniments gratuïts a l’ascensor durant dos anys. Per optar a aquesta ajuda només haureu d’entrar al web www.eninter.com/subes i compartir el vostre repte de superació. Per molt modest que us sembli tot esforç serà valorable en aquesta època que ens ha tocat viure. La campanya ja està operativa i teniu temps fins al 10 de desembre per exposar el vostre repte. Eninter ha volgut inspirar i impulsar els vostres reptes amb alguns altres als quals ha volgut acompanyar en primera persona. Avui volem parlar d’un d’ells, l’ascensió al puig Aneto, la muntanya més alta dels Pirineus amb 3.404 metres d’altitud, per part de Maria Petit. Cal dir que el repte d’escalar l’Aneto per a María és especial perquè Maria és cega des dels 17 anys, què et va passar Maria?
Maria Petit: Als 17 anys vaig tenir un accident de trànsit, anava amb moto i vaig xocar contra un camió. Perdí part de la cara, els ulls i el nas, el que em va fer perdre l’olfacte. És a dir, perdí vista i olfacte en una sola nit.
Ricard Vicente: Però, no t’has rendit, perquè has seguit fent moltes coses. Ets cofundadora de l’entitat Punt de vista, formada per persones amb lesions visuals, has format part també d’altres entitats amb altres projectes, i ara mateix estàs treballant. En què estàs treballant Maria?
Maria Petit: Fa vuit anys estic treballant en comunicació en una empresa de disseny de moda, també estic com a conferenciant a Fundació Adecco i després tots els projectes que sempre em van sortint. El sí sempre el tinc en boca per a tot el que vingui.
Ricard Vicente: Ens estàs traslladant el teu somriure, en ràdio no podem veure-la però la podem escoltar i això és font d’optimisme en aquests temps que corren. No sé si tu sempre has estat esportista, si sempre t’ha agradat la muntanya, però com sorgeix la idea d’escalar l’Aneto? Com sorgeix aquest repte?
Maria Petit: Jo sóc esportista des de fa molts anys. En l’atletisme vaig arribar a uns europeus amb els 100 metres i el salt de longitud. Però, després de l’accident, el tema de competir el vaig deixar una mica de banda per centrar-me més en el meu benestar personal i la meva autonomia que era el que en aquell moment necessitava. Llavors vaig començar a fer diferents esports, volia saber què podia fer encara que no veiés i he provat de tot. Després de molt experimentar, amb un dels esports amb els quals em vaig quedar va ser la muntanya. Ja fa uns anys vaig començar a pujar petites muntanyetes i enguany tenia com a repte pujar la Pica d’Estats que és el pic més alt de Catalunya i pujava la Pica quan es complien deu anys de l’accident. Llavors, vaig pensar que el pròxim seria l’Aneto, però tothom em deia que era impossible, que m’oblidés.
Ricard Vicente: Però al final, l’has aconseguit pujar, quin paper desenvolupa Eninter per poder dur a terme aquest repte?
Maria Petit: És una campanya promoguda per Eninter Ascensores per ajudar que es puguin aconseguir aquest tipus de reptes. En el meu cas m’han ajudat a fer la muntanya accessible.
Ricard Vicente: ¿I què proposaries als nostres oients perquè s’animin a compartir el seu repte de superació? No es tracta d’igualar el teu però tod@s, cada dia, ens trobem amb petits reptes de superació, què li diries als nostres oients perquè compartissin el seu repte?
Maria Petit: Comentes que el meu repte ha estat molt gran però el cert és que el meu repte més enorme no deixa de ser sortir cada dia de casa amb optimisme i amb ganes de viure i crec que partint d’aquesta base tothom té una experiència de superació. Viure i enfrontar-se a la vida, sigui en les condicions que siguin, ja és un repte. Així que qualsevol persona que vulgui optar al concurs, pot, perquè al final tots tenim aquest esperit de superació, se’ns vegi més o se’ns vegi menys. Quan és més visible sembla que et superis més però hi ha molta gent a la qual no se’l veu tant però és pura superació.
Ricard Vicente: Doncs us convidem a compartir-ho, recordem que en aquesta web eninter.com/subes poden fer arribar el seu repte de superació fins al proper 10 de desembre. El de Maria em sembla que és exemplar. Maria Petit gràcies per estar amb nosaltres, per compartir la teva vitalitat i el teu optimisme. Una abraçada molt forta.
Maria Petit: Gràcies a vosaltres també, una abraçada.
