Fer un estudi del trànsit vertical porta més feina del que pot semblar, però, és imprescindible per poder definir una de les instal·lacions fonamentals en un edifici: l’ascensor.
I és que, el clarificar la quantitat d’ascensors que hi ha d’haver en un edifici, la mida, i el tipus o model a instal·lar, respon directament a les necessitats de mobilitat vertical dins d’aquest, i en especial a les hores punta de màxim trànsit de persones.
Anàlisi del trànsit de persones en ascensors
Per fer un estudi de trànsit vertical, s’ han de tenir en compte paràmetres com el nombre de plantes, la superfície per planta, la distància entre pisos, la població a la planta, el descans de l’ edifici, la situació de la parada principal, i molt més. Es tracta d’ una profunda i laborosa anàlisi de l’ edifici que hauran de fer professionals del sector amb experiència i amplis coneixements.
Aquesta anàlisi prèvia és molt important per poder definir la millor configuració de l’ascensor que s’instal·larà en un edifici. Per tant, si tenim les dades de demanda de transport correctes (població i ús de l’edifici a cada planta), podrem definir millor la capacitat de transport de l’ascensor, les seves especificacions, velocitat d’obertura i tancament de les portes, modes de control, etc.
Sistemes de gestió de trànsit en ascensors, per a què serveixen?
Són moltes les solucions per controlar els ascensors, i també els dispositius de senyalització acústica o òptica que hi ha per orientar els usuaris. Quan un passatger es puja en un ascensor i polsa el botó de trucada, immediatament l’ aparell elevador es posa en marxa i la cabina s’ apén al seu pis de destinació. A aquesta acció se l’anomena maniobra, i tots els ascensors compten amb circuits de maniobra dissenyats per obeir ordres de passatgers sense preparació tècnica.
El sortir de l’ascensor amb total seguretat en l’obertura de portes, i baixar sense perill que aquest torni a posar-se en marxa per qualsevol altra trucada, s’aconsegueix gràcies als circuits. Fins i tot en accions vandàliques en botoneres, portes, etc.,
els ascensors disposen de sistemes de seguretat
perquè no hi hagi risc d’accident o dany.
Per aquest motiu, és tan important estudiar el trànsit vertical per a edificis, i triar la maniobra que més s’adapti a les necessitats de transport vertical; ja que d’això dependrà un major confort, rapidesa i uns temps d’espera més reduïts. Els professionals en el sector sabran fer perfectament els càlculs per conèixer com respondre a les necessitats de l’edifici.
La importància de la qualitat del servei de transport als ascensors
La tasca principal dels ascensors és la gestió del trànsit, tant de passatgers com de mercaderies. Per tant, tot el que es transporti en el seu interior s’ ha de fer amb la més alta qualitat de servei. Si el servei de transport entre la planta d’ embarcament d’ un ascensor i la resta de les plantes és ineficaç, la qualitat d’ aquest a l’ edifici serà inacceptable.
Aquesta “qualitat del servei” ve determinada segons el conjunt d’exigències dels usuaris d’un edifici, i es pot mesurar tenint en compte:
- Temps d’espera: a l’hora de viatjar a l’ascensor és el temps que passa des que la persona truca a l’ascensor al seu pis, fins que aquest arriba i la porta d’obre per poder entrar. En aquest sentit, els tècnics compten amb una norma internacional per regular i limitar els temps d’espera amb uns valors màxims que es poden admetre en base a les característiques de l’edifici on s’instal·laran els ascensors.
- Temps destí: es tracta del temps que passa des que la persona registra la seva trucada dins de l’ascensor, i espera fins que l’ascensor arriba al nou pis i s’obren les portes.
- Esperes prolongades: es tracta del percentatge de trucades amb temps d’ espera majors a 1 minut i mig.
- Parades intermèdies: és el nombre de vegades que l’ascensor para per cada pis, i deixa entrar i sortir passatgers.
El transport vertical segons sectors
Un dels aspectes a tenir quant a l’hora de dissenyar un ascensor serà sens dubte el destí de l’edifici. No tindrà les mateixes configuracions i dimensions un ascensor d’ un edifici d’ habitatges, que un d’ un hospital o centre comercial, ja que les necessitats de trànsit i servei no són les mateixes.
La forma més gràfica d’analitzar el trànsit de persones per sectors és amb la representació de flux d’usuaris en funció de les hores del dia.
- Trànsit en un centre comercial: en les primeres hores del matí es veu la incorporació de personal que treballa al centre comercial, seguit d’un augment de trànsit amb l’arribada de clients. Cap al migdia, en canvi, observem una baixada del flux o trànsit d’usuaris a causa de l’hora de dinar. Més tard, observem uns aldabaixos que corresponen als estudiants que surten del col·legi i dels treballadors que surten de la seva jornada laboral. Ja en les últimes hores observem els últims moviments de clients.
- Trànsit en un hospital: a primera hora del matí es nota un augment del trànsit de persones en ascensors que arriba fins gairebé l’hora del dinar, on ja comencem a veure aldabaixos. Ja a la tarda, comencem a veure concentracions de trànsit associades a les hores de visita als pacients. I, pel que fa al flux de lliteres i càrregues, es registren pics a les hores de servei de menjars als malalts.
- Trànsit en un edifici d’habitatges: a trets generals, no hi ha gaires pics destacables i la distribució del trànsit de persones és força suau. Apareixen, no obstant, punts més àlgids que corresponen als horaris de dinar, sopar i de col·legis.
Flux variable d’ usuaris en el transport vertical
Analitzant aquestes dades, es pot apreciar que hi ha una alta dispersió de resultats en funció de la destinació de l’ edifici, ja sigui un centre comercial, hospital o edifici d’ habitatges. En general, en els tres casos, al llarg del dia el flux d’usuaris varia i destaquen hores punta en què es congestiona considerablement el trànsit vertical.
Per tant, depenent del trànsit de persones en ascensors que hi hagi, ús de l’edifici i altres moltes variables a tenir en compte, la instal·lació de l’ascensor tindrà major o menor complexitat. Així que, sigui quina sigui la destinació final de la instal·lació i el moviment de persones al llarg de la jornada, els experts en trànsit vertical hauran d’encarregar-se d’aconseguir uns temps d’espera o marges admissibles perquè la qualitat del servei sigui òptima.
