El novembre del 2017, les flames van arrasar un immoble de la zona de Pepri, a la ciutat vella d’A Coruña. Avui, quatre anys després, l’ immoble calcinat, que data de 1850 i és considerat bé d’ interès cultural dins el conjunt històric, sembla nou.
Actualment, l’ edifici és un habitatge unifamiliar de 156 metres quadrats amb baix, dues alçades, àtic i, per suposat, ascensor incorporat. Per a Eninter Ascensores ha estat tot un honor poder participar en el repte d’aquesta reforma duta a terme per Enreforma.
Pel que fa a la nostra participació en la reforma, tenint en compte aspectes com la velocitat idònia, la càrrega a elevar, l’espai disponible i les característiques específiques de l’edifici, es va decidir instal· lar un ascensor hidràulic.
El que caracteritza aquest tipus d’ascensors és que l’accionament s’aconsegueix gràcies a una bomba acoblada a un motor elèctric. La cabina puja gràcies a la injecció d’oli a pressió a través d’un bloc de vàlvules i el descens és possible gràcies a la força de la gravetat, ja que és el propi pes de la cabina que el provoca. Fa uns anys, aquest tipus d’ascensors eren menys sorollosos i molt més suaus en el transport però el cert és que, actualment, els avenços en els ascensors elèctrics han aconseguit reduir per complet aquestes diferències.
Una altra particularitat essencial d’ aquest tipus d ‘ ascensors és la seva capacitat d’ adaptació a espais petits. Per això, tenint en compte la superfície disponible i les necessitats de l’ habitatge es va escollir aquesta modalitat d’ aparell per a la reforma d’ A Coruña. L’ascensor de l’immoble gallec està dissenyat per a un ús familiar moderat, per això, ocupa molt poc espai. Té tres parades i es considera un ascensor lent, ja que assoleix els 0,15 metres per segon. La velocitat no era un aspecte primordial en un immoble familiar però sí que ho era l’estètica, ja que es tracta d’un edifici històric en el qual calia integrar l’aparell en un estil de decoració concret. Una botonera horitzontal, un mig mirall a la cabina per generar la sensació d’espai i un passamans al fons són alguns dels elements que han aportat l’elegància necessària perquè l’aparell no desentoni amb l’ambient. Tal com assenyala l’arquitecte d’Eninter Ascensores, “els acabats escollits encaixen a la perfecció amb l’estètica de l’edifici”.
El repte de barrejar disseny, modernitat i tradició que representava la instal·lació de l’ascensor s’ha superat amb un resultat més que satisfactori: un aparell de disseny contemporani que s’integra en la modernitat de la reforma però sense deixar de banda la tradició i elements més clàssics i naturals com la fusta.
La Veu de Galícia s’ha fet ressò de la reforma en aquest extens article, ho pots consultar aquí.
