A les comunitats de veïns solen existir diferents tipus de problemes, però un dels principals és l’existència d’algun veí morós. Es tracta de propietaris que per diverses causes demoren o directament no paguen les despeses de la comunitat. I ja no parlem de pagar la instal·lació de l’ascensor, ja que també es neguen a soltar un cèntim.
Què fer a la comunitat davant d’un veí morós?
Hi ha diverses mesures que es poden prendre davant d’aquesta situació. La primera, és dialogar amb el veí morós. Un cop detectada la situació de manca de pagament de les quotes de la comunitat cal veure el cas en particular, ja que no és el mateix el propietari que decideix no abonar les quotes sense cap justificació que aquell que pot provar la seva manca de recursos per fer-ho.
Un cop detectada la causa de morositat es pot plantejar un pla de pagaments en quotes, sempre que el veí morós mostri voluntat de solucionar la situació. Aquest pla de pagament s’ haurà d’ aprovar prèviament per la junta de propietaris i constar en una acta.
Hi ha també recursos legals que serveixen per incentivar el pagament d’un veí deutor, com per exemple, privar-lo del dret de vot però no de veu a les juntes que realitzen els veïns.
Una altra mesura possible mesura i que està dins de la legalitat, és fer visible la situació de morositat davant la comunitat. Això es realitza per mitjà de publicitat en les citacions a junta de veïns i també en les actes.
Finalment, i davant la persistència de la morositat, és recórrer al procediment judicial contra el morós. Aquesta instància només es dona un cop consumada la via amistosa i quan és evident la impossibilitat d’ arribar a un acord amb el deutor.
Procediment monitori contra morosos
En el cas del procediment judicial es realitza la presentació d’accions en un termini màxim de tres mesos, des de la data de l’acord de la junta de propietaris, una cosa que està establerta en la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) i també en el Codi Civil.
El procediment judicial davant morositat del veí és conegut com a Petició Inicial de Procés Monitori, regulat per l’ article 21 de la LPH, inclòs en la Llei d’ Enjudiciament Civil.
La presentació es fa davant el Jutjat de Primera Instància del domicili del deutor i en cas de desconèixer-se el mateix, en el qual correspon al domicili que pugui ser trobat a efectes del requeriment de pagament pel Tribunal o bé en el Jutjat del lloc on es trobi l’ immoble.
Cal recordar que per a realitzar la petició judicial inicial no és necessari comptar amb el servei d’un advocat, tot i que molts experts en el tema ho recomanen.
