Una setmana més, Ricard Vicente, locutor de Radio Marca, entrevista un dels protagonistes de les nostres tres històries de superació. Aquesta vegada, no ha pogut parlar amb Carme, per la seva avançada edat, però ho ha fet amb la treballadora social que la va acompanyar a l’hora de viure l’experiència de viatjar en globus.
Ricard Vicente: Un dijous més us traiem una experiència de la campanya Eninter Ajuda. Els últims dijous hem tingut Maria Petit, una noia cega que va pujar a l’Aneto, a Dario Salcedo, un noi que va quedar paraplègic després d’un accident i que ara, en part, gràcies a Eninter Ascensores, està practicant paddle surf… i avui volem acostar-nos a una tercera experiència. Davant de tot recordar que l’objectiu d’Eninter Ascensores en aquesta campanya és agrair als seus clients i a la societat en general la confiança dipositada al llarg d’aquests anys de dur treball i esforç professional. En aquests moments tan complicats que tots estem vivint, aquesta campanya vol que compartiu els vostres reptes de superació, per petits que us semblin, com van fer Maria i Darío. Els podeu compartir en www.eninter.com/subes. Teniu temps fins al proper 10 de desembre per compartir la vostra experiència.
Parlem amb Maria, parlem amb Darío i avui volem parlar-vos de Carmen Masferrer. Ella és una senyora de més de 90 anys que, fa poques setmanes, va pujar en globus, per primera vegada. Vam parlar amb la persona que la va acompanyar en tota aquesta aventura. Ella és Lara Olvera, treballadora social especialitzada en llenguatge de signes i intèrpret de sordmuts.
Ricard Vicente: Hola, bones tardes, Com estàs?
Lara Olvera: Doncs bé, molt bé. Aquí resistint.
Ricard Vicente: I com està Carme?
Lara Olvera: Bé. Carme està fantàstica, molt apassionada amb tot el tema del globus, perquè ara és l’artista reconeguda. La residència ha fet un salt a la fama i realment està compartint l’experiència gairebé a diari, amb els treballadors i amb tota la resta de companys que viuen aquí a la residència. La veritat és que està molt il·lusionada amb el tema.
Ricard Vicente: Lara, expliqueu un poquet, quina és la gènesi d’aquesta aventura de Carme? Com ella es postula per pujar en globus amb més de 90 anys? Jo en tinc alguns menys i encara no he pujat en globus. I m’ho plantejaria. Com sorgeix aquesta possibilitat? Explícans.
Lara Olvera: La possibilitat va sorgir de manera una mica inesperada. Una companya de la residència ens que estaven buscant un perfil de persona gran, amb dificultats de mobilitat, que visqués en una residència. A mi em va semblar molt interessant perquè era una oportunitat per connectar la il·lusió i la amb la vida. Penso en Carme perquè cognitivament està perfecta, tot i que físicament té molta artrosi i molt deteriorament físic, és autònoma. Sabia que sempre li havia agradat molt viatjar, i el més important, encara tenia il·lusió. Així l’elegim.
Ricard Vicente: I ens ha donat una lliçó a tots. Parlem un poquet. Tu que l’acompanyes i vesteix com li brillaven els ulls, com va viure aquell moment en què el globus deixa de tocar el terra i torna a baixar?
Lara Olvera: Va ser una experiència molt emocionant. Al principi estava un poquet assenyat i la veritat és que ho va viure amb molta expectació. Va ser molt bonic veure-li la cara, veure la il·lusió en la brillantor dels seus ulls. Quan vam començar a pujar vam sobrevolar un arbre i li van agafar una pinya i se la van donar en el moment. Hauries d’haver-li vist la cara.
Ricard Vicente: L’experiència de Carme és tota una inspiració en el moment en què ens ha tocat viure. La població d’edat avançada està passant una època duríssima d’aïllament i de fragilitat. M’imagino que això ha marcat Carme. No sé si encara es parla a la residència. L’hem vist a televisió, en premsa escrita, anem, que és una estrella.
Lara Olvera: Sí, sí, ara mateix sí. Fins desperta certa enveja, eh? Es va haver d’explicar a la residència que se li havia escollit a ella perquè complia el perfil i que en altres projectes futurs s’escolliria altres persones. Ella ha pogut compartir aquest vídeo tan bonic que ha muntat a Eninter amb les tres experiències, així que també ha ajudat a posar una mica de llum a la residència, en aquest moment tan dur de pandèmia que ens ha tocat viure.
Ricard Vicente: Recordeu que vosaltres també podeu compartir la vostra experiència de superació en eninter.com/subes. Laura, gràcies per acompanyar-nos. Un bessó molt fort i molt ànim i moltes felicitats per tota la feina que feu a la residència.
Lara Olvera: Gràcies a vosaltres. Aprofito per donar ànims al sector, que ara mateix està molt estigmatitzat. Vull dir que fora de tot l’estigma hi ha molta tasca social i molta tasca humana. Gràcies per aquest espai, perquè penso que visibilitzar campanyes com aquestes és important per a la societat.
Ricard Vicente: Moltes gràcies, Lara. Un bessar. Gràcies. Una abraçada.
